FUNCIÓ ORIGINAL DE L'EDIFICI

Funció original de l'edifici

Ca l'Aranyó va ser una fàbrica tèxtil dedicada a la llana. També va ser un exemple per Poble Nou, ja que, en tant sols 3 anys de funcionament ja tenia 747 habitants.

Va tenir molt èxit, però van haver de fer moltes reformes fins que finalment l’any 1986 va marxar a Sant Celoni. Va quedar 10 anys abandonada fins que al 1998 es va voler donar ús intentant fer un museu de la moto però no es va fer fins que el 2004 es va construir la Universitat.

(Ca l'Aranyó abandonada)

Funció actual, any de la rehabilitació...

FUNCIÓ ACTUAL, ANY DE LA REHABILITACIÓ...

Després d'un intent frustrat d’intentar convertir Ca l’Aranyó en un museu de la moto, el 2004, va acabar convertint-se en un departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. També es va fer que part de la fabrica que actualment està al voltant d'una plaça oberta als carrers, es convertís en un espai urbà.

(Exterior Ca l'Aranyó)

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

La superfície total és de 119.489m dels quals 14.398m es destinen a activitat econòmica, 7.408m a vivenda social 1.912m a a serveis tècnics, 27.714m a a zones verdes, 32.846m i 4.493m a vial.

(Ca l'Aranyó de nit)

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

La primera llei educativa a Espanya va ser la llei de la instrucció pública de 1857 coneguda com la llei Moyano. Durant el segle XIX, intentava solucionar el problema d’Espanya i la seva greu població analfabeta, la qual estava constant ment en situacions de guerra.

El primer ensenyament era impartida a les escoles i de manera gratuïta. Es per tant que permetia que els nens de famílies de classes mitjanes acudissin a l’escola. Els nens de classes baixes també, però com ja se sap, els problemes econòmics d’aquestes famílies feien que els nens resultessin molt més útils com mà d’obra que no com estudiants.  Això ens fa pensar que, la majoria de nens que acudien a aquestes escoles de primària gratuïtes eren nens de classe mitjana.

Podem trobar tant a professores com a professora a les aules, però, el número de professors era major, les dones encara estaven molt recloses a les cases dedicant-se a les feines i la seva família.

La vestimenta típica del segle XIX eren: Faldilles llargues, corsets, camises i cinturons amples o faixes ajustades a la cintura. Res d’escot. També, anaven amb monyos alts i discrets, colors foscos i res de maquillatge. El paper de la professora havia de ser poc cridaner. Els professors vestien amb tratge o pantalons amb jaquetes fosques.

Les aules eren més grans o més petites segons la funció evidentment del nivell econòmic. Les més petites eren rurals i d’escassos fons. Pel contrari, les aules amplies i amb més números de taules de fusta demostraven un major nivell adquisitiu. Mapes, boles del món i grans enciclopèdies eren els materials estrella junt amb tinters i papers groguencs. Les pissarres, també tenien la seva importància.

En aquesta imatge podem observar una recreació actual de una classe de l’època: