FITXA DE L'EDIFICI

Fitxa de l'edifici:

(Façana Ca l'Aranyó)

L'edifici està a l’Avinguda Diagonal, número 228-230, al eixample de Barcelona.

Es va construir l’any 1878 després de reformar-se quatre vegades. El va construir una empresa anglesa, Prince Smith i és per això té una arquitectura anglesa.

L’edifici era una fabrica tèxtil de planta baixa i dos pisos, amb un sostre de doble vessant (doble funció) que cobria les golfes superiors. La xemeneia està al costat d'una de les naus i dóna caràcter a tot l'edifici.

L’edifici es va basar en el model industrial de Manchester i actualment és un campus de la Universitat de Comunicació-Poblenou de la UPF.  

(Ca l'Aranyó)

El que abans s’utilitzava per fer la producció de la llana, ara és un espai que serveix per varies coses: es recullen tot tipus d’iniciatives, recursos, empreses i instruccions de les indústries audiovisuals.

(Direcció Ca l'Aranyó)

(Visita online Ca l'Aranyó)

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

La superfície total és de 119.489m dels quals 14.398m es destinen a activitat econòmica, 7.408m a vivenda social 1.912m a a serveis tècnics, 27.714m a a zones verdes, 32.846m i 4.493m a vial.

(Ca l'Aranyó de nit)

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

La primera llei educativa a Espanya va ser la llei de la instrucció pública de 1857 coneguda com la llei Moyano. Durant el segle XIX, intentava solucionar el problema d’Espanya i la seva greu població analfabeta, la qual estava constant ment en situacions de guerra.

El primer ensenyament era impartida a les escoles i de manera gratuïta. Es per tant que permetia que els nens de famílies de classes mitjanes acudissin a l’escola. Els nens de classes baixes també, però com ja se sap, els problemes econòmics d’aquestes famílies feien que els nens resultessin molt més útils com mà d’obra que no com estudiants.  Això ens fa pensar que, la majoria de nens que acudien a aquestes escoles de primària gratuïtes eren nens de classe mitjana.

Podem trobar tant a professores com a professora a les aules, però, el número de professors era major, les dones encara estaven molt recloses a les cases dedicant-se a les feines i la seva família.

La vestimenta típica del segle XIX eren: Faldilles llargues, corsets, camises i cinturons amples o faixes ajustades a la cintura. Res d’escot. També, anaven amb monyos alts i discrets, colors foscos i res de maquillatge. El paper de la professora havia de ser poc cridaner. Els professors vestien amb tratge o pantalons amb jaquetes fosques.

Les aules eren més grans o més petites segons la funció evidentment del nivell econòmic. Les més petites eren rurals i d’escassos fons. Pel contrari, les aules amplies i amb més números de taules de fusta demostraven un major nivell adquisitiu. Mapes, boles del món i grans enciclopèdies eren els materials estrella junt amb tinters i papers groguencs. Les pissarres, també tenien la seva importància.

En aquesta imatge podem observar una recreació actual de una classe de l’època: