INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX
La primera llei educativa a Espanya va ser la llei de la instrucció pública de 1857 coneguda com la llei Moyano. Durant el segle XIX, intentava solucionar el problema d’Espanya i la seva greu població analfabeta, la qual estava constant ment en situacions de guerra.
El primer ensenyament era impartida a les escoles i de manera gratuïta. Es per tant que permetia que els nens de famílies de classes mitjanes acudissin a l’escola. Els nens de classes baixes també, però com ja se sap, els problemes econòmics d’aquestes famílies feien que els nens resultessin molt més útils com mà d’obra que no com estudiants. Això ens fa pensar que, la majoria de nens que acudien a aquestes escoles de primària gratuïtes eren nens de classe mitjana.
Podem trobar tant a professores com a professora a les aules, però, el número de professors era major, les dones encara estaven molt recloses a les cases dedicant-se a les feines i la seva família.
La vestimenta típica del segle XIX eren: Faldilles llargues, corsets, camises i cinturons amples o faixes ajustades a la cintura. Res d’escot. També, anaven amb monyos alts i discrets, colors foscos i res de maquillatge. El paper de la professora havia de ser poc cridaner. Els professors vestien amb tratge o pantalons amb jaquetes fosques.
Les aules eren més grans o més petites segons la funció evidentment del nivell econòmic. Les més petites eren rurals i d’escassos fons. Pel contrari, les aules amplies i amb més números de taules de fusta demostraven un major nivell adquisitiu. Mapes, boles del món i grans enciclopèdies eren els materials estrella junt amb tinters i papers groguencs. Les pissarres, també tenien la seva importància.
En aquesta imatge podem observar una recreació actual de una classe de l’època:
