RESUM PROJECTE 22@

Resum Projecte 22@

22@ és un projecte de renovació urbana i un nou model de ciutat que proporciona una resposta als reptes plantejats per la societat basada en el coneixement.

Aquest és el projecte més important de la transformació urbana de Barcelona en els últims anys. Això ha tingut un potencial immobiliari alt i una inversió pública de 180 milions d’euros del pla infraestructura.

(Vídeo presentació Projecte 22@)

El nom de 22@ ve de la recalificació dels terres calficats com industries en el Plà General Metrpolitani (PGM) de 1976, que rebien l’etiqueta de 22a.

( Vídeo Projecte 22@)

HISTÒRIA POBLE NOU

Història Poble Nou:

L’espai físic que avui ocupa aquest barri va ser una zona humida pantanosa, típica de les àrees properes als desembocaments, com és el cas de la del Besòs. Entre els segles XII i XIII aquesta zona humida va començar a aprofitar-se econòmicament amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona. Amb elles comencen a aparèixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d’en Llimona. La vida exclusivament agrària va durar fins al segle XVIII. La zona ja era la que hi havia al darrera de la Ciutadella, construida després de la desfeta de 1714.

(Antic Poble Nou)

L’origen de Poble nou està en uns dels nuclis habitats del antic municipi de Sant Martí de Provensals, el qual va créixer molt ràpid a l’industria, habitants i comerços agrícoles que abans estaven situats a Sant Adrià Del Besòs.

(Barri de Rere Cementiri, Pepe Encinas)

A finals del segle XIX, va arribar a ser l’àrea amb major concentració industrial de Catalunya i una de les majors d’Espanya, per això va ser coneguda com “El Manchester Català”.

FITXA DE L'EDIFICI

Fitxa de l'edifici:

(Façana Ca l'Aranyó)

L'edifici està a l’Avinguda Diagonal, número 228-230, al eixample de Barcelona.

Es va construir l’any 1878 després de reformar-se quatre vegades. El va construir una empresa anglesa, Prince Smith i és per això té una arquitectura anglesa.

L’edifici era una fabrica tèxtil de planta baixa i dos pisos, amb un sostre de doble vessant (doble funció) que cobria les golfes superiors. La xemeneia està al costat d'una de les naus i dóna caràcter a tot l'edifici.

L’edifici es va basar en el model industrial de Manchester i actualment és un campus de la Universitat de Comunicació-Poblenou de la UPF.  

(Ca l'Aranyó)

El que abans s’utilitzava per fer la producció de la llana, ara és un espai que serveix per varies coses: es recullen tot tipus d’iniciatives, recursos, empreses i instruccions de les indústries audiovisuals.

(Direcció Ca l'Aranyó)

(Visita online Ca l'Aranyó)

FUNCIÓ ORIGINAL DE L'EDIFICI

Funció original de l'edifici

Ca l'Aranyó va ser una fàbrica tèxtil dedicada a la llana. També va ser un exemple per Poble Nou, ja que, en tant sols 3 anys de funcionament ja tenia 747 habitants.

Va tenir molt èxit, però van haver de fer moltes reformes fins que finalment l’any 1986 va marxar a Sant Celoni. Va quedar 10 anys abandonada fins que al 1998 es va voler donar ús intentant fer un museu de la moto però no es va fer fins que el 2004 es va construir la Universitat.

(Ca l'Aranyó abandonada)

Funció actual, any de la rehabilitació...

FUNCIÓ ACTUAL, ANY DE LA REHABILITACIÓ...

Després d'un intent frustrat d’intentar convertir Ca l’Aranyó en un museu de la moto, el 2004, va acabar convertint-se en un departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. També es va fer que part de la fabrica que actualment està al voltant d'una plaça oberta als carrers, es convertís en un espai urbà.

(Exterior Ca l'Aranyó)

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

ALTRES ASPECTES DESTACABLE DE L'EDIFICI

La superfície total és de 119.489m dels quals 14.398m es destinen a activitat econòmica, 7.408m a vivenda social 1.912m a a serveis tècnics, 27.714m a a zones verdes, 32.846m i 4.493m a vial.

(Ca l'Aranyó de nit)

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

INFORMACIÓ ASSOCIADA: EDUCACIÓ AL SEGLE XIX

La primera llei educativa a Espanya va ser la llei de la instrucció pública de 1857 coneguda com la llei Moyano. Durant el segle XIX, intentava solucionar el problema d’Espanya i la seva greu població analfabeta, la qual estava constant ment en situacions de guerra.

El primer ensenyament era impartida a les escoles i de manera gratuïta. Es per tant que permetia que els nens de famílies de classes mitjanes acudissin a l’escola. Els nens de classes baixes també, però com ja se sap, els problemes econòmics d’aquestes famílies feien que els nens resultessin molt més útils com mà d’obra que no com estudiants.  Això ens fa pensar que, la majoria de nens que acudien a aquestes escoles de primària gratuïtes eren nens de classe mitjana.

Podem trobar tant a professores com a professora a les aules, però, el número de professors era major, les dones encara estaven molt recloses a les cases dedicant-se a les feines i la seva família.

La vestimenta típica del segle XIX eren: Faldilles llargues, corsets, camises i cinturons amples o faixes ajustades a la cintura. Res d’escot. També, anaven amb monyos alts i discrets, colors foscos i res de maquillatge. El paper de la professora havia de ser poc cridaner. Els professors vestien amb tratge o pantalons amb jaquetes fosques.

Les aules eren més grans o més petites segons la funció evidentment del nivell econòmic. Les més petites eren rurals i d’escassos fons. Pel contrari, les aules amplies i amb més números de taules de fusta demostraven un major nivell adquisitiu. Mapes, boles del món i grans enciclopèdies eren els materials estrella junt amb tinters i papers groguencs. Les pissarres, també tenien la seva importància.

En aquesta imatge podem observar una recreació actual de una classe de l’època: